Un día lluvioso
La habitación de un hotel,
alejada del tumulto del centro.
Afuera llueve,
los planes previstos se vienen abajo.
Los cristales de las ventanas empañados,
casi no entra la luz; me muevo
en un submundo de sombras y silencios.
El maletín sobre la cama,
abro su boca y meto la mano
hasta lo más profundo de su garganta.
Aquí estás,
no te he perdido,
mi estimado Pedro Salinas.
Cualquiera diría que estoy como una cabra,
veinte años viajando y siempre
el mismo compañero.
Me acomodo en el sillón,
abro la antología al azar
y comienzo a ubicarme entre versos
ya sabidos, entre la magia
de un universo paralelo.
Miro al espejo y veo
una instantánea que me gusta;
un hombre, un libro,
un televisor mudo y una música
de fondo que me emociona.
Un saxo que apuñala lentamente
el silencio reinante en una habitación
cualquiera de una ciudad cualquiera.
Resulta fácil reinventar
los planes previstos.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.014
Un dia plujós
L'habitació d'un hotel,
allunyada del tumult del centre.
Fora plou,
els plans previstos s'enfonsen.
Els cristalls de les finestres entelats,
gairebé no entra la llum; em moc
en un submon d'ombres i silencis.
El maletí sobre el llit,
obro la seva boca i fico la mà
fins al més profund de la seva gola.
allunyada del tumult del centre.
Fora plou,
els plans previstos s'enfonsen.
Els cristalls de les finestres entelats,
gairebé no entra la llum; em moc
en un submon d'ombres i silencis.
El maletí sobre el llit,
obro la seva boca i fico la mà
fins al més profund de la seva gola.
Aquí estàs,
no t'he perdut,
el meu benvolgut Pedro Salines.
Qualsevol diria que estic boig,
vint anys viatjant i sempre
el mateix company.
M'acomodo en la butaca,
obro l'antologia a l'atzar
i començo a situar-me entre versos
ja sabuts, entre la màgia
d'un univers paral·lel.
no t'he perdut,
el meu benvolgut Pedro Salines.
Qualsevol diria que estic boig,
vint anys viatjant i sempre
el mateix company.
M'acomodo en la butaca,
obro l'antologia a l'atzar
i començo a situar-me entre versos
ja sabuts, entre la màgia
d'un univers paral·lel.
Miro al mirall i veig
una instantània que m'agrada;
un home, un llibre,
un televisor mut i una música
de fons que m'emociona.
Un saxo que apunyala lentament
el silenci regnant en una habitació
qualsevol d'una ciutat qualsevol.
una instantània que m'agrada;
un home, un llibre,
un televisor mut i una música
de fons que m'emociona.
Un saxo que apunyala lentament
el silenci regnant en una habitació
qualsevol d'una ciutat qualsevol.
Resulta fàcil reinventar
els plans previstos.
els plans previstos.
