El alba callada
Poesía, pupila ardiente
en medio del vacío.
Cómo reconciliar
la razón con lo vivido.
Escuchándote,
reconozco la voz
de lo antiguo.
Mirándote,
descubro la insolencia
del tiempo.
Quiero,
ojos nuevos;
oídos vírgenes,
y un corazón puro.
Quiero,
abrazar el alba callada.
Y sosegar el luto
entre las cenizas
de tu voz
y mi piel cansada.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.013
L'alba callada
Poesia, pupil·la ardent
enmig del buit.
Com reconciliar
la raó amb el viscut.
Escoltant-te,
reconec la veu
de l'antic.
Mirant-te,
descobreixo la insolència
del temps.
Vull,
ulls nous;
oïdes verges,
i un cor pur.
enmig del buit.
Com reconciliar
la raó amb el viscut.
Escoltant-te,
reconec la veu
de l'antic.
Mirant-te,
descobreixo la insolència
del temps.
Vull,
ulls nous;
oïdes verges,
i un cor pur.
Vull,
abraçar l'alba callada.
I assossegar el dol
entre les cendres
de la teva veu
abraçar l'alba callada.
I assossegar el dol
entre les cendres
de la teva veu
i la meva pell cansada.
@Toni Aznar
Derets Reservats
Juliol 2.013
No hay comentarios:
Publicar un comentario