las mil caras

las mil caras

viernes, 26 de octubre de 2012

Arrollados


Arrollados



El anochecer sin querer tropezó
con ellos,  estaban ahí.
El y ella, dos cuerpos sudorosos,
desnudos, llenos de voluntades,
rebosantes de pasiones ,
bañados en fluidos
de incontables reacciones químicas.

Al igual que la luna tropezó con ellos,
el deseo les pasó por encima,
les arrolló,
no tuvieron tiempo de sentir amor,
la pasión les llevó al lecho
de una habitación con vistas
al infinito hechizo de los amantes.

Luego, más tarde,
casi avergonzados,
cruzan sus miradas desde la penumbra.

El la mira, y se pregunta :
¿Qué ha pasado que todavía me tiemblan los sentidos?
¿Qué ha pasado que no puedo modular frase alguna?
Ve tanta dulzura
en esos ojos tan negros,
que baña la noche,
de jazmines y azabache.

Ella lo mira y se sonroja.
Sus mejillas y sus labios
entonan  el rubor
del acto acaecido.

El tiempo transcurre
con tanta crueldad
que el momento
se desvanece,
se evapora como agua
a orillas del Nilo.
Sábanas y almohadones
mojados de luz ,
oscuridad velada
en ojos extraños.
Palabras silenciadas
vestidas de pasión y deseo.

Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com




Atropellats



El fosquejar sense voler va ensopegar
amb ells, estaven aquí.
Ell i ella, dos cossos suosos,
nus, plens de voluntats,
curulles de passions , 
banyats en fluids 
d'incomptables reaccions químiques.

Igual que la lluna va ensopegar amb ells,
el desig els va passar per damunt,
els va atropellar, 
no van tenir temps de sentir amor,
la passió els va portar al jaç
d'una habitació amb vista
a l'infinit encanteri dels amants.

Després, més tard,
gairebé avergonyits,
creuen les seves mirades des de la penombra.

Ell la mira, i es pregunta :
Què ha passat que encara em tremolen els sentits?
Què ha passat que no puc modular frase alguna?
Veu tanta dolçor 
en aquests ulls tan negres,
que banya la nit,
de gessamins i atzabeja.

Ella ho mira i es ruboritza.
Les seves galtes i els seus llavis
entonen el rubor
de l'acte esdevingut.

El temps transcorre
amb tanta crueltat
que el moment
s'esvaeix,
s'evapora com a aigua
a la vora del Nil.
Llençols i coixíns
mullats de llum ,
foscor vetllada
en ulls estranys.
Paraules silenciades
vestides de passió i desig.

Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1402060044373

martes, 23 de octubre de 2012

Caminaron sin destino


Caminaron sin destino

Dejó que su alma
se impregnara de una calidez
tenue pero resolutiva,
ella hablaba y hablaba,
él se dejaba llevar,
-no escuchaba sus palabras-
veía su boca, sus labios,
su dentadura perfecta
y un sonido envolvente,
una melodía que le erizaba la piel.
Hechizado por aquella mujer,
caminaron sin destino
en una tarde de calor húmedo.
Amenazaba tormenta
pero no importaba,
encontrarían refugio
en cualquier lugar.





Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012


Van caminar sense destí



Va deixar que la seva ànima
s'impregnés d'una calidesa
tènue però resolutiva,
ella parlava i parlava,
ell es deixava portar,
-no escoltava les seves paraules-
veia la seva boca, els seus llavis,
la seva dentadura perfecta
i un so envolupant,
una melodia que li estarrufava la pell.
Fetillat per aquella dona,
van caminar sense destí
en una tarda de calor humida.
Amenaçava tempesta
però no importava,
trobarien refugi
en qualsevol lloc.






Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1402090104818

sábado, 20 de octubre de 2012

Memoria


Memoria

Es posible que me abandonen
las palabras,
es muy posible que me abandonéis
todos vosotros,
pero hay algo que es imperecedero
e inmutable,
los recuerdos.
Entre el abandono y la pena
camina sigiloso, medio oculto,
la sombra del olvido,
ese es el verdadero enemigo,
el que puede quitar el sentido
a mi vida y a la vuestra.

A pesar de esta barba poblada
sigo siendo aquel muchacho
de mirada limpia,
de ideales utópicos,
y gesto enamoradizo.
No me robéis la ingenuidad
del rostro, ni me llevéis
a los infiernos de la añoranza.
Dejad que salte de rama en rama,
que me ilustre
en las hojas del olivo,
y me haga fuerte en los brazos
del castaño.
¡Memoria, bendita tu bondad,
y bendita tu grandeza!




Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012



Memòria 


És possible que m'abandonin
les paraules,
és molt possible que m'abandoneu
tots vosaltres,
però hi ha alguna cosa que és imperible
i immutable,
els records.
Entre l'abandó i la pena
camina sigilós, mitjà ocult,
l'ombra de l'oblit,
aquest és el veritable enemic,
el que pot llevar el sentit
a la meva vida i a la vostra.

Malgrat aquesta barba poblada
segueixo sent aquell noi
de mirada neta,
d'ideals utòpics,
i gest enamoradís.
No em robeu la ingenuïtat
del rostre, ni em porteu
als inferns de l'enyorança.
Deixeu que salti de branca en branca,
que m'il·lustri
en les fulles de l'olivera,
i em faci fort en els braços
del castanyer.
Memòria, beneïda la teva bondat,
i beneïda la teva grandesa!




Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1402100110396

miércoles, 17 de octubre de 2012

Escollera


Escollera

No siempre es memorable lo que pasa.
Sin embargo, algo late.
En el trasfondo del poeta está la poesía.
Escribe,
versa y relata.

Si poeta y poesía son la misma cosa,
lo son de forma distinta:
como el puñal que se hunde
en el pecho del adversario,
sanguinario y rabioso,
amable y metafórico.
Así la poesía nos despoja
de las ropas y los prejuicios,
nos arroja al mar desnudos
y naufragamos entre
cantos de sirenas
 y olas gigantescas
que rompen en la escollera
con la palabra.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com






Escullera



No sempre és memorable el que passa.
No obstant això, alguna cosa batega.
En el rerefons del poeta està la poesia.
Escriu,
versa i relata.

Si poeta i poesia són la mateixa cosa,
ho són de forma diferent:
com el punyal que s'enfonsa
en el pit de l'adversari,
sanguinari i rabios,
amable i metafòric.
Així la poesia ens despulla
de les robes i els prejudicis,
ens llança al mar nus
i naufraguem entre
cants de sirenes
i ones gegantesques 
que trenquen en l'escullera
amb la paraula.



Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com







Safe Creative #1402100113908

sábado, 13 de octubre de 2012

Está oscuro


Está oscuro

Palabras como espejos:
labios húmedos,
pupilas dilatadas.
El humo del cigarrillo
dibuja imágenes borrosas,
vagos recuerdos
con los que te consuelas.
Palabras y cuerpos:
sombras fantasmales,
reflejos inertes.
Memorias de la carne



Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012







Està fosc

Paraules com a miralls:
llavis humits,
pupil·les dilatades.
El fum del cigarret
dibuixa imatges borroses,
remots records
amb els quals et consoles.
Paraules i cossos:
ombres fantasmals,
reflexos inerts.
Memòries de la carn




Toni Aznar

Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1402120127725

jueves, 11 de octubre de 2012

Nadie te ve


Nadie te ve

En Barcelona
el frío, la lluvia y la humedad
hacen su trabajo
sobre las calles y paseos arbolados.

Escaparates lujosos
y exquisitos
conviven con rostros
desencajados y maltrechos,
cuerpos helados
con ropajes descarnados.

Los coches,
autobuses,
tranvías,
van y vienen.
Cruzan una y mil veces
la avenida.

Nadie se detiene,
nadie te ve.

Entre cartones
mojados y viejas mantas,
ellos,
los sin techo,
alojan toda su historia
en la entrada de un cajero.

Nadie se detiene,
nadie te ve.

El cielo de Barcelona
ruge como fiera airada.
Mira ese castigo plomizo
que corona tu cabeza,
mira ese castigo
que te hizo tan transparente
como inexistente.

Nadie se detiene,
nadie te ve.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com




Ningú et veu


A Barcelona
el fred, la pluja i la humitat
fan el seu treball
sobre els carrers i passejos arbrats.

Aparadors luxosos
i exquisits
conviuen amb rostres
desencaixats i danyats,
cossos gelats
amb vestidures descarnades.

Els cotxes,
autobusos,
tramvies,
van i vénen.
Creuen una i mil vegades 
l'avinguda.

Ningú es deté,
ningú et veu.

Entre cartrons
mullats i velles mantes,
ells,
els sense sostre,
allotgen tota la seva història
en l'entrada d'un caixer.

Ningú es deté,
ningú et veu.

El cel de Barcelona
rugeix com a fera furibunda.
Mira aquest càstig plomís
que corona el teu cap,
mira aquest càstig
que et va fer tan transparent
com a inexistent.

Ningú es deté,
ningú et veu.




Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com



Safe Creative #1311299456706

lunes, 8 de octubre de 2012

Mi admirado Miguel


Mi admirado Miguel

¡Qué muerto más vivo!
¡Qué muerto, menos muerto!
¡Qué sueño tan despierto!
Este Miguel que canta
sonetos
después de muerto.
“No es posible perdernos.
Somos plena simiente.
Y la muerte ha quedado, con los dos, fecunda”.

¿Qué tuberculosis de odio
segó tu pluma?
Tuberculosis asesina,
que heló tu sangre.
Versos de cebolla
hambre libertaria,
lagrimas podridas
en las cuencas de los ojos
de esos niños yunteros.

Miguel,
¡Qué muerto tan vivo!
Vuelan tus cantos
en este país
que perdió sus alas.




Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012

domingo, 7 de octubre de 2012

Inventarte


Inventarte

Pensar
y crearte.
Imaginar
e inventarte.

Robar a lo imaginario
tu presencia,
Evadir de lo oscuro
tu ausencia.

Pronunciarte
para hacerte carne,
escribirte para crear
el verbo desde la nada
al infinito.

Despiertas las palabras,
la pluma
penetra en la noche
de tus ojos
y en la luz
de tus gemidos.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com

Imagen © Christian Coigny
Safe Creative #1402130136229

jueves, 4 de octubre de 2012

Mujer, poesía blanca


Mujer, poesía blanca

Mujer
negada,
rama
que afloras
en el alma del poeta.
Te pienso
y ya eres mía.

Al cielo
azul te traigo,
entre nubes
y un sol tan rabioso
como manso.
Te pienso
y sigues siendo mía.

El mar
violeta te muestro,
entre peces de colores
y sirenas
poliglotas.
Te pienso
y la sangre inventa tu nombre.




Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012
Safe Creative #1402250234539