las mil caras

las mil caras

martes, 23 de octubre de 2012

Caminaron sin destino


Caminaron sin destino

Dejó que su alma
se impregnara de una calidez
tenue pero resolutiva,
ella hablaba y hablaba,
él se dejaba llevar,
-no escuchaba sus palabras-
veía su boca, sus labios,
su dentadura perfecta
y un sonido envolvente,
una melodía que le erizaba la piel.
Hechizado por aquella mujer,
caminaron sin destino
en una tarde de calor húmedo.
Amenazaba tormenta
pero no importaba,
encontrarían refugio
en cualquier lugar.





Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012


Van caminar sense destí



Va deixar que la seva ànima
s'impregnés d'una calidesa
tènue però resolutiva,
ella parlava i parlava,
ell es deixava portar,
-no escoltava les seves paraules-
veia la seva boca, els seus llavis,
la seva dentadura perfecta
i un so envolupant,
una melodia que li estarrufava la pell.
Fetillat per aquella dona,
van caminar sense destí
en una tarda de calor humida.
Amenaçava tempesta
però no importava,
trobarien refugi
en qualsevol lloc.






Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1402090104818

3 comentarios:

  1. REALMENTE...HERMOSO...NANCY...

    ResponderEliminar
  2. Una hsitoria de amor expresada con naturalidad y extrema delicadeza.

    Siempre, existe riesgo de tormenta, pero ¡qué bello es ilusionarse!¡Qué hermoso es amar!

    Gracias por tus letras, bss, Ann@

    ResponderEliminar
  3. El refugio más bello, el refugio del amor.

    ResponderEliminar