las mil caras

las mil caras

viernes, 4 de noviembre de 2011

Dona (sentiment viu)

                       

Dona ( sentiment viu )





Els teus ulls conjur del meu voler,
camp sembrat de blat verd,
refugi d'aloses en el capvespre
condemna voluntària i perenne.

La teva boca frontera de la paraula,
que no és teva i si meva
dolça, permissiva i desitjada
llavis i petons ufanosos de vida.

Les teves mans paradís de les meves carícies,
desdeny dels somnis més atrotinats,
ràpida agitació desmesurada
instints agònics i atropellats.

El teu cos el meu còmplice insaciable,
sempre famolenc i sincer,
captaire, servil implacable
prec pel teu sexe lleuger.

Toni Aznar

2 comentarios:

  1. Un poema lleno de sensibilidad y encanto. Muy bello. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Hermoso ser y sentir... tu cuerpo mi escultura, tus ojos mi sol, tu boca mi templo, tu alma mi inspiración...

    Hice mío tu poema, abrazos alados Toni.

    ResponderEliminar